Apostar per una política de mobilitat equilibrada i fonamentada en la intermodalitat

Cal prioritzar les vies de comunicació que uneixen les ciutats de la segona corona metropolitana i aquestes amb la resta del territori, tant amb els sistemes urbans més pròxims, metropolitans, com amb els de la resta del territori català.

S'han d'aprofitar, racionalitzar i adequar al màxim les vies de comunicació ja existents, aplicant criteris de minimització d'impactes ambientals en el seu redisseny i de correcció dels impactes funcionals provocats pels peatges en algunes d'aquestes vies. Convé treure el màxim rendiment de les infrastructures existents i no pensar sempre amb més i noves vies per resoldre els nous problemes i requeriments dimensionals.

Així mateix, convé entendre des de la lògica territorial i funcional el paper que l'autovia Orbital ha de jugar pel que fa a l'estructuració en xarxa del territori metropolità i molt concretament de les ciutats de la segona corona entre elles mateixes i respecte la ciutat central i les seves necessitats de mobilitat. Això no obstant, serà imprescindible plantejar la implantació de noves infrastructures viàries amb una molt acurada resolució de la problemàtica ambiental que la seva implantació pugui provocar.

La futura línia del tren d'alta velocitat amb les seves estacions constitueix un element fonamental per a la projecció exterior del territori i acabarà essent una peça clau de la seva estructura funcional. En aquest sentit, cal prestar especial atenció a les propostes definitives de traçat i disseny del recorregut del tren d'alta velocitat i de les seves infrastructures complementàries, així com a la proposta de construcció d'estacions amb criteris de servei a les ciutats de la segona corona i el seu radi d'influència; i assegurar l'accés amb transport públic des d'aquestes ciutats a la nova estació. La infrastructura al servei de les ciutats i no només el territori al servei de la infrastructura.

Alhora cal que es potenciïn els sistemes de transport públic per millorar la mobilitat metropolitana. Estendre el metro regional, els trens de rodalies, i prioritzar els autobusos interurbans; amb criteris d'intermodalitat i d'integració tarifaria. Completar la xarxa ferroviària de manera que en un futur sigui possible la relació entre ciutats amb el ferrocarril: l'eix Vilanova - Vilafranca, l'eix Papiol - Mollet, l'eix Granollers - Mataró, l'eix Terrassa - Martorell…

A més, cal preveure centres d'intercanvi modal de segon nivell, situats de forma descentralitzada; sens perjudici de que existeixi un gran centre de connexió intermodal, d'escala regional, en la conurbació de Barcelona.

Finalment, per garantir l'equilibri territorial, cal plantejar la planificació de les infrastructures de comunicació i d'intercanvi de dades, al mateix nivell que les infrastructures viàries i ferroviàries. Només així es podrà aprofitar al màxim el seu potencial en el terreny de la racionalització i control de la mobilitat.