Protegir de forma efectiva els espais oberts. Preservar la identitat del territori

Els espais lliures i oberts al voltant de les ciutats de la segona corona metropolitana, són, cada cop més, espais estratègics respecte els quals és imprescindible garantir-ne la preservació i fer possible polítiques actives de regeneració i millora. Cal controlar la tendència a l'ocupació del sòl al servei de l'extensió de les ciutats, tant per usos urbans com per a la implantació de noves infrastructures i activitats induïdes per aquestes.

Pel model d'un sistema de ciutats en xarxa, acabarà essent tan important el sistema urbà com el sistema d'espais lliures. L'espai lliure ha d'assolir un paper vertebrador per a l'eficàcia del qual cal evitar la fragmentació de les peces grans i propiciar la continuïtat d'aquells fragments separats per la urbanització. Cal, no només, acabar amb l'ocupació il·legal del sòl i la proliferació d'urbanitzacions, sinó que, a més, cal implementar polítiques que ajudin a retornar al seu origen els terrenys que han estat objecte d'ocupacions no planificades. No sempre s'ha de contemplar la legalització dels processos d'ocupació com mecanisme de reconducció d'aquests processos.

La gran majoria dels espais lliures que queden avui encara no ocupats per la urbanització i l'extensió de les ciutats, haurien d'integrar-se al sistema territorial d'espais lliures amb voluntat de permanència indefinida. El sòl no ocupat en termes urbans és, avui, imprescindible per garantir l'equilibri territorial i, en aquest sentit, cal garantir la seva pervivència tant funcional com econòmicament.

Convé una planificació del sistema d'espais lliures que tingui en compte, acuradament, el seu interès històric, agrícola, forestal, paisatgístic, hidrològic; les seves condicions de regeneració i recuperació i la seva funció per garantir la connectivitat natural. I per tal de garantir la seva preservació i fer possibles les polítiques actives de regeneració, cal una planificació urbanística integrada de l'espai urbà i l'espai lliure, de tal manera que aquests espais formin part integrant de la identitat urbana del territori metropolità i siguin gestionats amb criteris urbanístics. Un Pla d'espais lliures territorial d'abast metropolità, podria ser l'instrument adequat per tal d'assolir aquest nivell de planificació integrada.

Serà imprescindible trobar nous mecanismes de gestió de l'espai obert i lliure. El manteniment de l'agricultura i la gestió dels boscos, a gran part de l'àmbit metropolità, està quedant fora de mercat o encara que rentable pot acabar no essent competitiva respecte d'altres usos o expectatives de desenvolupament. Només amb noves formules de sosteniment econòmic, es podrà garantir el seu manteniment, la seva qualitat i el seu nivell de servei a la població metropolitana.